Més nits de cervell en blanc. Les dreceres i tot el que és lluny. La calor assassina. L’acumulació d’embolcalls de galetes. Puc viure de pàgines de llibreta un temps fins que el cabell m’arribi als peus i les camises que pengen als poms de les portes s’assequin. Però i després? M’he quedat sorda o és que el silenci és realment tan inhumà? Acabar un text amb una pregunta és vergonyós literalment parlant.











