No preguntis per què vius al lloc on vas néixer, a molts metres del mar, sense muntanya, sense boscos de coníferes estenent-se immensos, sense silenci, sense molsa a les parets i a les mans, sense una finestra gran. Plaques tectòniques de dins, terratrèmols de dins, huracans volcans cinemes, una sala de museu amb una pedra a terra, esglésies on volies entrar descalç. No preguntis per què ets lluny sinó on és el lloc on series, d’on t’has perdut i on intentes cada dia miserable tornar. Busca els llibres, busca els pianos, busca algú que truqui a la porta. Tu ho podries haver fet, estúpid esquimal. La llum a l’equip de música diu track número cinc, hauria de ser un minuet però no sona res. No preguntis pel lloc on vas sinó d’on és que vas escapar.
