ire: a mi se’m dóna molt bé imitar les veus
síl: doncs perquè no em cantes algo imitant el chaplin, abans d’anar a dormir?
ire: ………….el chaplin no era mut?
Hi ha qui té la intel·ligència motriu molt desenvolupada.
però què jaca! no em matis escamarlà!jajaja
A psicologia, parlant del QI i dels diferents tipus d’intel·ligència (lògica, numèrica, verbal, social, memorística, física, espacial, motriu, emocional….) la gran pedagoga de poble que tenim ha afirmat el que realment tota persona amb mínim sentit comú pressentia:
la intel·ligència menys valorada socialment i la més inútil és la musical. Segons ella, l’únic que et pot passar si la tens baixa és que ballis una mica malament.
visca.
Dues precioses novetats per començar la primavera. Una és que el Vila-matas no se acaba nunca i ha tret nou llibre El viento ligero en Parma, a la portada del qual hi ha un pseudo-rothko molt graciós. L’altra és que l’any que vé al Liceu fan Wozzec, i entre donizzetis i bellinis, això sempre fa il·lusió, oi Alban? A més torna a venir el Bo Skovhus (no sé escriure-ho), però amb una òpera molt rara.
Saturació de mar, sorra als peus, tomàquets cherris, tabac de puta, imitacions de catedràtics (dubtoses), Willies (”¿dónde vamos, dónde vamos?”/”¿os gusta la música indie?”), Batmans, homes freaks que ballen a la tarima (cal?), pseudo-adamsgreens amb cadeneta (treballo a una copisteria, ja sé que no és molt digne…jajaja), Amapolas, Penélopes, Pameles, biotecnologia (juas), Bachs del 1910, frases sólo-media-taza (frikitaun, jo canto a cada classe…), frases per tatuar a una samarreta (en aquesta festa hi ha molta maria…), radicalització de flequis, jacas, fotos borroses, Adam-Beck-Casa Azul-Keane-cançons en portuguès, riures massa forts, poemes (verde que te quiero verde…), astronautes rimadors…
Toca aterrar…què hi farem: Benvinguts al món real
J’oublie dans la lumière orange
où je tutoie les anges
je suis illusionniste
j’oublie que tu me manque hélas
combien les années passent
je ne suis pas un clown triste.
keren ann. l’illusioniste
Me’n vaig a veure el mar.
I.a taula reunits menjant llenties…
MIKE (de cop, en plan espia): …dissimuleu, però…m’ha trucat un tiu papissot?
RICK (amb por): no ha trucat, Mike, és que…no tenim telèfon…
MIKE: sí, sí, però…ha dit alguna cosa dels plàtans?
RICK (dubtant): hm…no
MIKE: no has dit que no havia trucat!?
RICK (hiperestèsic) : no ha trucat!!
MIKE (sobrat): molt bé, ha sortit molt bé (aixecant-se de cop)…però podria haver sortit molt malament…
II. Asseguts pel menjador. Timbre
MIKE: Truquen a la porta, Rick
RICK: Truquen a la porta, Vivian
VIV: Truquen a la porta, Neil
NEIL: Truquen a la porta, Mike
MIKE: Truquen a la porta Rick
RICK: Truquen a la porta Vivian
VIV: Truquen a la porta, Mike
NEIL: Truquen a la porta, Neil! (…)
MIKE: A mi no em mireu, jo sóc a París.
Anar de lluna de mel sol és com cantar "Bésame mucho" amb la música de "Alice, ¿dónde estás?" BUSTER KEATON a Navegante
Diuen que fumar mata però no es deixen de fabricar armes. Però que jacaaaaaaaaa!!!!! es converteix en el nou ídol d’universitaris-super intel·lectuals (jajaja…estas tetas son tuyas?). Els moderns es pentinen com fa quatre dècades. Els pianistes ja no saben tocar. Fa molt sol i molt fred. I el professor d’història és més revolucionari que tots els seus alumnes junts (Club de fans del Pere Wayne quan?)…en fi, què contradictori és tot. I què poques coses tinc a dir.
La frase del dia la va dir Berkeley i justifica les meves futures IrregularChoice (o no?jajaja accepto que són bastant injustificables):
"Ser és ser percebut"
Glam, psicodèlia, fashion-victims, surrealisme, caràtules brillants, electrònica…Per què complicar-se tant quan hi ha els Lemonheads?
sona: Big gay Heart… (a vegades la simplicitat ho té tot)
