El Roger m’explica sorprès que a la festa que acaba d’anar (a un chiqui-park amb música d’antesmuertaquesencilla, òbviament) hi havia nens que no es menjaven el Toke. Nens que els hi donen un Toke i passen de menjar-se’l? no els hi fa cap gràcia? el Roger, flipant, segurament amb xocolata encara a la boca, ha demanat a la seva mare si es podia menjar el de l’altre nen.
És que ell sol berenar pa amb fuet.
He recordat una foto dels meus tetes, d’aquella època en que qualsevol cosa era un tresor… i el dia abans de sortir d’excursió un no podia dormir pensant en que l’endemà potser tindria entre les mans una llauna de fanta.
L’excés ens fa tan poc emocionables…
