Quant de sol, quanta energia. Quin mal al cul, he tornat a caure amb la moto… Sílvie, osti, fes el favor de no cantar mentre condueixes! com es pot ser tan patós? (…y es que recuerdos siempre habraaa…) Sort que el Pere valora la meva feina com a tècnica de so de la classe (és qüestió d’apretar el play i el pause en el moment adequat, però ell sap que tinc estil…) el Justo diu que somos la repanocha i que (gran frase) què passa si ell vol menjar puré i no pescadilla? he de confessar que avui l’home m’ha fet riure, això demostra que estic fatal, sóc conscient. El Rubèn parla de la Sylvia Plath i em fa posar melancòlica, sort que aleshores escolto En noches como la de hoy i tot torna a ser de topos.
I love Korczak: Yo no tengo dignidad, tengo 200 niños
pd: pel que fa a la camisa cal recordar,
Cada corazón es una célula revolucionaria
ara mateix sona: La cienega just smiled (Ryan Adams)
