No em moc.
Sento que el dia avança sense mi.
Algú recita haikus amb veu transparent
algú escolta la Hammerklavier tres-centes-setanta-vuit-mil vegades al dia
algú que em coneix em truca: s i ? n o
algú que no em coneix em saluda: q u é t a l
tinc un drac al jardí, que se’m menja les mosques.
I vaig tirant. Sense moure’m. Arrossegant-me. De l’elefant a l’hotel. De l’hotel a l’elefant.
Sí, la vida és una pel·lícula dolenta
mals actors
diàlegs nefastos
i un final totalment previsible.
El millor és cuidar la banda sonora
i posar-hi unes quantes rises d’aquelles enllaunades, ni que sigui.
sona: Lady Jane
“Ellos, a veces, vienen y se burlan
No saben que de todo me salva el cuadro.”
Pd: “No sé quién soy, pero sufro cuando me deforman, eso es todo”.
Pd2: Prometo parar de Vila-matejar.
“La hermosa Italia, al igual que la persona amada, está siempre más lejos, en otro lado”
Pd: per fi, no?
“Ionesco me dice que en el monólogo de Hamlet sólo hay trivialidades. Es posible, pero esas trivialidades agotan lo esencial de nuestras interrogaciones. Las cosas profundas no necesitan originalidad.” Ciorán
No ha estat mal el dia, en general. La classe de sexologia del Borràs, els nens del divendres (enamorats como uns fans…jaja…nah), passeig, molta casa azul (massa?) sopar amb els dos tontos (competicions, ampliacions, pràctiques sexuals amb sabates… converses martinenques, vaja)…
però sens dubte, res comparable a:
trobar el dvd de l’Ivo a castelló. Després de tants ANYS d’esperar-lo. Molt fort, molt. Pensava que no passaria mai… (serà premonitori que aquest matí fiqués una foto de jo a Opatija* al bloq? austerià?jaja (sempre amb la parauleta màgica, ho sé)…però és curiós, trobo)
*Opatija, Croatia. Caminadeta de 15 kilòmetres només per trepitjar el seu poblet. Tonta? Mitòmana? Sílvie.
Pd: Bon cap de setmana. Jo amb aquesta joia, segur.
