No m’agraden les mandarines
Ni obrir les cartes del banc
Ni la gent que camina a poc a poc i no es deixa esquivar
Ni les portes que peten amb la corrent d’aire
Ni els dependents que no et miren mentre et cobren
Ni arribar tan tard a casa
Les cartes sota la tassa de l’esmorzar, potser.
No hi sóc. Me’n vaig uns dies dins un quadre de Pollock. Ja et trucaré.
Sona: Messiaen
