"Escribir es intentar saber qué escribiríamos si escribiéramos"
Marguerite Duras
Ella passa de Superguay, jo passo de les acampades.
Li agrada l’estadística, a mi el Borràs.
Li agrada el punk, a mi Belle&Sebastian.
Però mengem donetes sense mastegar i diem sempre: sí, mucho¬¬’
Ens estimem.
Sona: Bible Club, de l’Adam
Els dracs, els cavallers, les tortugues ninja, els castells, la xocolata, el color blau, una pilota, el Ronaldinho, banyar-se, les pessigolles, perseguir-se, contes inventats, pujar a l’olivera, el Trencanous, dibuixar, dibuixar balenes, ballar, disfressar-se, verticals, les galetes sucades i estovades a la llet, les bambes, pujar a coll, cantar a plens pulmons, endevinalles, los increibles, el papagueno, genolls morats, abraçades que escanyen, corregudes, tropessades, cops, petons amb babes, suor, kellogs, pantalons curts, bàsquet, baralles, carcajades, dijous.
Cinc del cinc del dosmilcinc. El peque fa cinc anys.
Quins grans cinc anys.
La nostra amiga txell va tornar a parlar del talent artístic i, un cop més, la seva definició (grrr) em sobrepassa. Després es queixarà si no vaig a les seves classes. Atenció:
Els talents artístics no tenen bona autoestima, però són resultons a nivell social ja que acostumen a ser divertits.
¬¬
Què divertits són Mahler, Modigliani, Munch o Kafka (bé, Kafka sí.jaja)… Malevich? una festa.
¿Pero qué era esto sino
algo medio-pequeño? No se alejó
tan lejos
que viniera cerca.
P.Celan
Pd: la roba d’estiu ocupa menys.
Si ha de sonar alguna cosa, que sonin els Kinks, que estic cansada de tanta saturació.
Sí, sí, ho confesso: ahir vaig veure Los Vengadores. Pf, quina cosa més cutre. M’havien avisat…però no sé, debia actuar en mi el tòpic fenomen de la curiositat per les coses prohibides.jaja. sí : i l’obsessiva mitomania…
ai, Ralphi. La pregunta òbvia seria: cal?
A Midsummer Night’s Dream, de Britten
La Reina de les fades s’enamora d’un ase. Parelles que es creuen. Actors patosos. Follets.Coixins gegants…
"En el somni d’una nit d’estiu, Teseu diu que els llunàtics, els amants i els poetes estan del tot fets d’imaginació: els seus estats mentals condueixen cap a una espècie de visió transformada, des de la qual veuen el món de forma diferent a la manera com hom el veu quan es troba en un estat mental racional"
El millor: l’escenografia, sens dubte, i la música inquietant…i el tros delirant dels actors còmics. Molt Shakespearià…
Avui he recordat Lawrence Weiner.
Sala blanca i paraules.
Bilbao, setembre04
