Arxius per setembre, 2005
30
set.
 

Menjar peres:

teràpia antitristesa.

 

Sona: F-stop blues, Jack Johnson

 

 

 

 

 

 

29
set.
 
Si fos hivern,
el gelat a terra no es desfaria.

 

 

 

 

 

 

29
set.
 
p
 
(no hay
coincidencias)
 

 

 

 

 

 

 

28
set.
 
A vegades, enlloc d’escriure viatjo.
 
Rússia. Xina. París. Portugal. NY.
Ai, no, que a París ja hi he estat.
 
 
Beethoven diria: Nach und nach wider geschwinder
Mahler diria: Nicht schleppen!
Scriabin, simplement: Dolcissimo
 

Sona: Not going anywhere, Keren Ann

 

 

 

 

 

 

28
set.
 

Sovint ningú parla el meu idioma.

O a cas no em faig entendre?

 

Pd. La Berta ho té clar: xuleta sota la màniga.

 

 

 

 

 

 

27
set.
 
Sílvie: A la girafa aquesta li haurem de donar cacahuets
Juls: Les girafes no mengen cacahuets
Sílvie: Ah, és veritat…osti, i què mengen?
Juls: hm….hm…ah! clar! mengen arbres… per això els hi va créixer el cap.
 

 

 

 

 

 

 

27
set.
 

a. ¿Qué piensa en general del lector español?

-Hay más gente que lee. Pero todo el mundo lee lo mismo. Es normal leer ciertas cosas cuando lo que el lector busca es identificarse con un protagonista, engancharse a un libro o conocer cómo funciona la mafia en el Vaticano. Pero cuando lo que buscas es la Verdad, la Verdad!, …entoces lee a Kafka.

b. Sr. vila-matas, ¿llenando los libros de citas de otros autores, no se arriesga uno a perder la propia personalidad?

-Mire, …, usted, su propia identidad está construida del total de sus experiencias vitales y igualmente de todo aquello que le ha dicho en su vida su madre o su abuela. Eso es su personalidad. Si usted eso no quiere citarlo en ningún sitio, no lo cite, no me importa, pero yo sí quiero.

 c. ¿Qué piensa usted del premio nobel? (pf)

-ein? no veo el interés en esa pregunta… sería más interesante quizá que me preguntara qué pienso del Premio Planeta.

-en Portugal no tiene muy buena prensa.

-ya, y yo he contribuido a ello.

 d. ¿Es cierto que dudó hasta el último momento sobre el título del libro? ¿Está orgulloso del que finalmente dejó?

-Sí, creo que el título es muy bueno. (…) Hasta mis enemigos de internet han reconocido que el título es buenísimo. Siguen pensando que soy un estúpido. Pero el título les ha gustado …y eso dice mucho.

 

Pd1: Prou de posts Vila-matasians, que això començarà a semblar un monogràfic.

Pd2: A la foto, Robert Walser, el mite del Doctor Pasavento.

 

 

 

 

 

 

 

 

26
set.
 
Avui he arribat a casa i la porta estava tapiada per un forat descomunal i uns pedruscos gegants. Uns paletes no em deixaven entrar, deien que arreglaven la vorera. Sí, pero es que es mi casa, gracias.
 
Tot plegat em satura. Com les tempestes aquestes de merda. És com si el sostre estés a punt de caure. I si cau, caurà de cop. Sense avisar-me. Aleshores seré una estúpida fan del carabollo esclafada entre la runa.
 
He vist un tros de l’inacabable vídeo de Thaï. Déu meu, quina nostàlgia. Vull marxar.
 
Pd: Tal vez la muerte no nos encuentre (Carlo Levi)
 
 
 

 

 

 

 

 

 

25
set.
 
- Hola, escucha…. para la web de Somos Herméticos, quería saber si tiene usted conocimiento del perimetro urbano de París… pq acabarse, se acaba, eh? El universo no sé, pero París… París se acaba!!! Y no se atreva a desaparecer aqui delante mio… la gente q se desvanece me da grima. Rubèn

 

 

 

 

 

 

25
set.
 
Desaparecer, ése era el gran reto. Pero ¿cómo conseguir ser tan infinitamente pequeño que uno desapareciera del todo? Nadie se va del todo, me dije. Me pareció que una desaparición absoluta era imposible y que, si esto era así, estaba claro que aquello que para W.G.Sebald había sido motivo de alegría o de esperanza, para mí no podía ser más angustioso.
 
M’aixeco finalment a buscar un llapis, angoixada per reprimir-me tots els subratllats. Em quedo una estona mirant la pluja a les fosques mentre mastego una galeta de xocolata estovada. Deu ser la pressió atmosfèrica, perquè el cap m’explota.
 
Vaia merda de cap de setmana. Demà més. Amb una mica de sort, em faig un jacuzzi amb el Vila-matas. Un jacuzzi ple exclusivament de suavitzant amb olor de préssec.