Som fragments intitulats
som a franges
som rothkos
som ininterpretables.
Avui no sóc ni Schönberg ni Becket ni Kafka ni Pollock. Avui sóc un sostre blanc. Malevich. Un mi major brillant.
Yo no soy yo ni el otro. Yo soy algo intermedio.
Sá-Carneiro
M’agradaria ser un electrodomèstic
amb botons
amb llums
amb off.
Perdut entre formes que no conec
ses plantes són negres es cel es verd
els peixos caminen, volen es cans,
quan passen me diuen “hola què tal”.
I amb tal diversificació de gent
s’estratosfera té molt d’ambient
i els bars de copes sempre van plens
i mai se buiden es bars de gais.
M’és igual que facis anys
per mi sempre en tindràs catorze
snifi hiperestésica i punky
és que ho tens tot
mua!
A Venus els dies duren més que els anys
i això em recorda que faig tard.
No regalo bombons per Santvalentí. No compro llibres per Santjordi. No tiro petardos per Santjoan. No menjo raïm per cap d’any. I per Halloween…..joder, i això què és? Abans menjàvem castanyes i prou. Ara ens hem de disfressar i tal? Tinc un problema amb les costums i les festes. Crec que només segueixo les tradicions en les que es fan regals. Sóc materialista. Algú em regala una caçadora nova? Tinc una crisi existencial, l’enyoro.
Cap.1
Ire: Vull comprar-me unes sabates
Maria: Però per què les vols?
Ire: Algú sap una sabateria de barri?
Cap.2
Síl: Irene, et vaig fer un post
Ire: Un post-it?
Síl: Un post
Ire: Un compost?
Juls: Lo del blog!
Ire: Post de postal?
Síl: És igual
Cap.3
Juls: Figueres, pava! (a partir d’aquesta diagonal, fem una vertical cap a l’esquerra però cap amunt però…mira, feu un globus i ja esta…)
Cap.4
Síl fent un relevé (he tingut rampa): Jo a ballet tenia posse, estil vaja.
Juls: Sí, i guanyaves les carreres de natació….
Cap.5
Paelles 2: Si diem que el sr. Martínez és….és que no vull ser políticament incorrecte…posem que és….
Juls: Polígam!
Paelles 2: Posem que és islamista integrista i que pega la dona. Avui no estic gaire pletòric.
Cap.6
Maria: Hem de fer un S’agaró, encara que faci fred
Juls: O un Queixans… amb llar de foc…
Durante mucho tiempo, me acosté temprano.
Poso al Google la primera frase del Proust, esperant trobar-la d’alguna manera en francès. I el primer que em surt és una entrevista a l’Enrique. Joder, quin susto. Just avui que he tancat el Doctor Pasavento, li he fet un petó, m’he quedat una estona abraçada a l’exemplar amb la mirada perduda i nostàlgica i tonta i l’he desat amb la resta d’intents de desaparició a l’estanteria. Just avui que he decidit canviar les cites per les madalenes sucades al tè. Tot i el mal d’esquena, somric. Tot es connecta. Tot té sentit.
Pd: Marcus, què ens hi juguem? Fins a quin volum arribo?
