Durante mucho tiempo, me acosté temprano.
Poso al Google la primera frase del Proust, esperant trobar-la d’alguna manera en francès. I el primer que em surt és una entrevista a l’Enrique. Joder, quin susto. Just avui que he tancat el Doctor Pasavento, li he fet un petó, m’he quedat una estona abraçada a l’exemplar amb la mirada perduda i nostàlgica i tonta i l’he desat amb la resta d’intents de desaparició a l’estanteria. Just avui que he decidit canviar les cites per les madalenes sucades al tè. Tot i el mal d’esquena, somric. Tot es connecta. Tot té sentit.
Pd: Marcus, què ens hi juguem? Fins a quin volum arribo?
m’hi jugo la meva fatal edició de columna, superhipermaltraduïda. però la que tenim.
jo em quedaré amb l’altra meva de la pléiade…
Pos no vaig arribar a cap volum.