"La desdicha y la dicha / sobrellévalas, / que las dos pasarán / igual que has de pasar tú."
Potser em rento les dents amb massa força.
Venia amb el cotxe (plovent) escoltant l’únic casset que corre per la guantera (no va el cd), un mal gravat de Mano Negra que conservo de les meves èpoques revolucionaries, brutes, tontes però entranyables. I mentre movia el cap d’un cantó a l’altre al so de Takin’it up, Mala Vida o La Ventura, pensava en el poc que m’agrada ara aquesta música però en el molt carinyo que li tinc a aquest home, més quan el sento parlar que cantar. Al món li calen molts Manuchaos, m’he dit, i sobretot que se’ls escoltin.
Arribo a casa i la primera notícia que dona el Xavi (Xavi Coral. a casa meva és EL Xavi) és que el Manu ha tret un llibre i tal. He pensat que era com casual. Coincidències d’aquestes meves. No sé.
Sona: Indios de Barcelona, Mano Negra
®ubèn²ºº5 ™ dice:
niña triste ignífuga hermética hiperestésica i fenicia
esmorzar
brenar
sopar
no, no, és que no penso dinar, quin fàstig.
Era un escritor sin motivo, alguien que escribía con una extrema ausencia de intenciones, con una asombrosa ausencia de finalidades externas al texto mismo.
fa tant sol
que se m’adormen els genolls.
Enrique, no em demandis, és l’últim cop etcetcetc.
Que t’agradi Velázquez o Jacques Louis David és casi tan cutre com escoltar Brahms. No es porta. No és cool. No ho comparis amb ser fan de Delaunay, Rosenquist o Robert Ryman. L’òpera? és per iaies. Sí, sí, sobretot Wozzeck.
La música electrònica ja era avorrida als anys 50. Beethoven sí va ser innovador, joder, i no Daft Punk.
Després de la tempesta, vé la calma.
L’endemà d’un dissabte, és diumenge.
Ha tornat el blau, i no s’ha disculpat ni res.
Quan no vull ser jo, sóc un altre.
Quan plou tant, abraçaria algú.
Quan para de ploure, sortiria a esclafar bassals* amb les botes noves.
*qui diu bassals, diu xarcus.
Sona: Fix you, Coldplay
A fora diluvia i la casa se m’ha inundat de formigues. Es passegen pel teclat de l’ordinador. Em pregunto si a elles els hi agradarà el Damien Rice o potser prefereixen Coldplay. Hi haurà formigues especials i formigues del montón?
Si almenys la pluja fos silenciosa.
Sona: What if, Coldplay
Si fos una ciutat seria Bangkok. Per caòtica.
Com diria el Vladik: està bé però és un desordre.
A vegades et miro
i per fi sé què és el que realment importa.
La resta, pse.
