El meu últim micrograma estarà en blanc.
No te’l penso dedicar.
Un got que cau a terra i esclata i esquitxa de vodka amb taronja la camisa
descriu millor que Mahler el moment en què et gires i dius adéu i ja ens veurem i marxes.
Pd. Scriabin m’odia. I no és l’únic, sé que Chopin m’insultarà d’un moment a un altre. Vull plorar.
Ara només m’importa que la sang dels dits no embruti el marfil de les tecles.
El marfil dels Yamahas és sintètic. I què.
Alexander, sopa sol. Que jo he d’estudiar.
Estudiome más que cualquier otro tema. Es mi metafísica y mi física.
Quien teme sufrir sufre ya por lo que teme.
Entre el meu cos i l’exterior hi ha trenta-vuit graus de diferència. L’abisme és real.
El fred és la distància que ens separa.
La maison de Jeremi et Laura est magique.
Tinc una gran gramàtica francesa. Merci pour la fritangue. Jaja. ja paro.
Els orgullosos no peguem patades: els genolls vénen a impactar als nostres peus.
Oye, és que a dintre plou.
Pd. Calia que les imatges de sexe fossin tan al principi? Si ho sé arribo tard, Ralphi
Hi ha dos tipus de persones: les que divideixen les persones en dos tipus i les altres.
Algú m’ha dibuixat un cor blau a un dit. Lídia? (deu ser que el cor no té raó o que la raó no té cor o que canten en un cor…jo què sé) Ja veus que quan marxes ploro. Deu ser que, com diu la Xúlia, tinc els llagrimals molt grans o algo (Júlia: on estan els llagrimals?).
Te vas?
Prefiero entenderme a mi mismo que a Cicerón.
1. Odio els caps de setmana.
2. De fet, odio les setmanes en sí.
3. No podríem tenir dies i prou?
Sona: La moda de París, Arnau
glaça,
i a tu t’és igual-
ets impermeable, no?
