Per ser amiga nostra havies de passar proves. Uns anys més tard, sèiem a un banc del passillo soles. Si estaves malalta, m’havia de tancar al labavo. Visca la Valldeperes, la Viqui Cobos, el Manolo i la gent que ens confonia.
Felicitats pet. A vera quan el traje d’ejecutiva, les etiquetes del Oysho i el Jeremi em deixen veure’t. Jaja. Ya, és veritat, també és culpa del meu nòvio negre amb tecles. És igual, ens hem vist tant durant tants anys que ja compensa. T’estimo tonta.
