Arxius per novembre, 2005
24
nov.
 

glaça,

i a tu t’és igual-

ets impermeable, no?

 

 

 

 

 

 

24
nov.
 

With a love like yours

i don’t know if i’m able

Noto un buit

em falta algun òrgan vital

a dalt a l’esquerra

sí, millor així.

 

 

 

 

 

 

23
nov.
 

Tot és tant distant

igual

Als hermètics ens agrada el fred

però potser això és excessiu, no creus?

Sona: Detour á Délémont, Glissando*

 

 

 

 

 

 

23
nov.
 

La falta d’ortografia que no aguanto és:

em anat

o

hem pentino

és que no.

Pd. Si passés el corrector a la meva vida, m’ho subratllaria tot amb aquelles onades vermelles que fan tanta ràbia. Buscaré sinònims de tu, a vera si ho arreglo.

 

 

 

 

 

 

21
nov.
 

Llegeixo Montaigne al wàter, canto Schubert a la dutxa i mentre em tallo les ungles recito Hamlet.

Però fora del labavo sóc algú completament normal.

I es va quedar tan ample.

 

 

 

 

 

 

21
nov.
 

1. Es señal de disminución y cansancio de nuestra mente el que se contente.

2. Hay más quehacer en interpretar las interpretaciones que en interpretar las cosas, y más libros sobre los libros que sobre otro tema: no hacemos sino glosarnos unos a otros.

3. No hay fin para nuestras preguntas; nuestro objetivo está en el otro mundo.

Michel de Montaigne

 

 

 

 

 

 

21
nov.
 

Tina: Només hi ha un amor pur de veritat, el maternal.

Sílvie: Que va, n’hi ha un altre

Tina: Ah si? quin?

Sílvie: El de cunyada.

Tina: Ala vete.

Tina: El Chris Martin és perfecte.

Sílvie: Que va!

Jordi: Va de sobrat

Sílvie: I pega els fills

Merci per “nena, encara no ens has pagat l’entrada”…

 

 

 

 

 

 

21
nov.
 

El Chris Martin fa yoga o algo, perquè és molt flexible.

Que curt.

Una crònica no tan sintètica:

http://www.productesdeneteja.com/blog/2005/11/21/te-llamas-oh-yeah/

 

 

 

 

 

 

19
nov.
 

Sóc estoïca, nihilista, nietzschiana, gilipolles.

I estic bé.

 

 

 

 

 

 

18
nov.
 

Adoro:

1. Els accents diacrítics

2. La sopa de ma mare

3. Miquel Àngel

Em repugna:

Rebre una citació del jutjat amenaçadora. Sóc innocent. Sí, entre Kafka i Dostoievsky estaríem.

Pd. Miquel Àngel feia religió a l’escola?jajaja. que te calles!