With a love like yours
i don’t know if i’m able
Noto un buit
em falta algun òrgan vital
a dalt a l’esquerra
sí, millor així.
Tot és tant distant
igual
Als hermètics ens agrada el fred
però potser això és excessiu, no creus?
Sona: Detour á Délémont, Glissando*
La falta d’ortografia que no aguanto és:
em anat
o
hem pentino
és que no.
Pd. Si passés el corrector a la meva vida, m’ho subratllaria tot amb aquelles onades vermelles que fan tanta ràbia. Buscaré sinònims de tu, a vera si ho arreglo.
Llegeixo Montaigne al wàter, canto Schubert a la dutxa i mentre em tallo les ungles recito Hamlet.
Però fora del labavo sóc algú completament normal.
I es va quedar tan ample.
1. Es señal de disminución y cansancio de nuestra mente el que se contente.
2. Hay más quehacer en interpretar las interpretaciones que en interpretar las cosas, y más libros sobre los libros que sobre otro tema: no hacemos sino glosarnos unos a otros.
3. No hay fin para nuestras preguntas; nuestro objetivo está en el otro mundo.
Michel de Montaigne
Tina: Només hi ha un amor pur de veritat, el maternal.
Sílvie: Que va, n’hi ha un altre
Tina: Ah si? quin?
Sílvie: El de cunyada.
Tina: Ala vete.
Tina: El Chris Martin és perfecte.
Sílvie: Que va!
Jordi: Va de sobrat
Sílvie: I pega els fills
Merci per “nena, encara no ens has pagat l’entrada”…
El Chris Martin fa yoga o algo, perquè és molt flexible.
Que curt.
Una crònica no tan sintètica:
http://www.productesdeneteja.com/blog/2005/11/21/te-llamas-oh-yeah/
Sóc estoïca, nihilista, nietzschiana, gilipolles.
I estic bé.
Adoro:
1. Els accents diacrítics
2. La sopa de ma mare
3. Miquel Àngel
Em repugna:
Rebre una citació del jutjat amenaçadora. Sóc innocent. Sí, entre Kafka i Dostoievsky estaríem.
Pd. Miquel Àngel feia religió a l’escola?jajaja. que te calles!
Alban Berg i Webern viuen al mateix barri
demano el trasllat ja.
Pd.
Síl: Com es deia la simfonia que acabo de posar?
Berta: Ai, no ho sé, posa la Casa Azul!
