i’m in a rothkovic paint

Alban Berg i Webern viuen al mateix barri

demano el trasllat ja.

Pd.

Síl: Com es deia la simfonia que acabo de posar?

Berta: Ai, no ho sé, posa la Casa Azul!

La gloria o el mérito de ciertos hombres consiste en escribir bien; el de otros consiste en no escribir.

Jean de la Bruyère

Si jo fos un llibre seria un de quiosc, dels que les lletres amb el temps traspassen la pàgina oposada.

Si fos un diccionari seria de sinònims.

Si fos un disc estaria descatalogat. M’haurien de demanar a la companyia, 15 dies com a mínim.

Si fos un viatge seria dels que et toquen rascant una butlleta d’aquestes que dónen ara als súpers.

Si fos menjar seria el tros amb tendrums que tires a les escombraries orgàniques.

M’agrada llegir el diccionari de sinònims

quan tothom dorm

quan ningú em veu.

Li agraden els bolsos tipu Jacob i els pastissos tipu Eivissenc. Els grups tipu Kitti House i el Warlok (com coi s’escriu?). No li agraden els tipu coca-colita. Era la meva segona mare, ara és la meva primera filla (reconeix que et cuido a vegades). No menja llimones als autobusos i li fan por els apaches (que vé!!). Porta camperes de punxa sense llacets, i no sé per què si és més dolça que una cançó de la Casa Azul.

Felicitats, petarda.

I love you.

El musclu treu un rollo de paper de water. La sardina porta boina i se la col·loca rollo policia basca. La gamba diu que es pinta els vidres de les ulleres amb retolador verd. El calamar pinta el full de la sípia que tira els bolis del calamar a terra perquè no vol fer “peuets” amb ella. Una sirena a darrera pren apunts. Es parla de sabates Manolo Blanik, de coleteros que no es porten a NY, de bolsos Marc Jacobs, de carn arrebossada en tapers de portar olives, de que l’estil està en perill d’extinció, de mastodontes que ens cauen bé, de si un cacahuete mojado és un fruto seco, de l’Elton John, de si el que diu el Dani és obvi: obvi wan kenobvi… Mentrestant, el musclu es va mocant.

Maria: Avui he esmorzat una palmera

Lídia: I jo un cactus.

I aquell ens pregunta a qui escolliríem per seure a la mateixa taula. Joder, no us canvio per cap Lorelai.

I el Teo ho sap.

Dani: Vaia juerga avui a classe, paves.

Senyor: poseu-vos el casc!

Síl: Veus, aquest senyor és virtuós.

Juls: Sí, però segur que després enganya la dona

Síl: …

Síl: Joder, és que som puzzles.

Teoria del puzzle:

1) El objeto considerado no es una suma de elementos que haya que aislar y analizar primero, sino un conjunto, es decir una forma, una estructura: el elemento no preexiste al conjunto, no es ni más inmediato ni más antiguo, no son los elementos los que deternminan el conjunto, sino el conjunto el que determina los elementos: el conocimiento del todo y de sus leyes, del conjunto y su estructura, no se puede deducir del conocimiento separado de las partes que lo componen. (…)

2) Considerada aisladamente, una parte del puzzle no quiere decir nada; es tan solo pregunta imposible, reto opaco; pero no bien logramos conectarla con una de sus vecinas, desaparece, deja de existir como pieza: la intensa dificultad que precedió aquel acercamiento no sólo no tiene razón de ser, sino que parece no haberla tenido nunca, hasta tal punto se ha hecho evidencia: las dos piezas milagrosamente reunidas ya sólo son una, a su vez fuente de error, de duda, de desazón y de espera.

Georges Perec

A vegades, quan uneixo totes les parts, tinc la sensació de ser un puzzle raro.