No vull pendre més aspirines
per endivinar què somnies, no
tu no hi sents de fa quatre dies
jo fa quatre dies m’he tornat sord
si te’n vols anar, vida mia
me pareix que no te diré que no.
Antònia Font
Quan em prenc una aspirina, m’imagino com la sang se’m va dissolent, es fa més líquida i circula ràpid. És un fàstig. Però l’anunci diu que funciona i tant pessimisme em fa venir mal de cap. Putes tonalitats menors! Putus russos!
Ara m’he recordat de quan el Sebas va disfressar-se de couldina. Va molar allò.
Pd. Ja sé què faré per cap d’any. Jugaré al conejo de la suerte. Que va! Algo més pornogràfic encara: aniré a dormir a dos quarts de deu. I l’endemà faré crits a les orelles dels ressacosos: Oye! Te llamas oye! Potser em peguen, però ja no vé d’aquí.
