Em trobo bé? No. I tampoc tinc res a explicar. Tot el què he vist aquest cap de setmana és un coixí, un llençol, un termòmetre, pastilles i un senyor poc simpàtic que em deia: digues aaaaah. i jo aaaaaah. (una mica tipu franc a les fotos de la júlia) Què emocionant.
Ah sí, el Roger es veu que casi s’ennuega molt en serio amb un calamar. No l’ha mastegat o algo. Al final ma mare li ha ficat la mà a la boca i ha estirat el calamar sencer. És el segon cop que casi se’ns hi queda. La primera vegada va ser jugant amb mi quan tenia 2 anys. Es va quedar sense coneixement 5 segons. Avui quan m’han explicat lo del calamar, m’ha vingut al cap aquella tremolor. Va ser horrible.
Bueno, encara que sembli mentida, tinc son. I em marejo.
