Em trobo millor. Tot i que quan parlo noto com si tingués un tomàquet atravessat a la gola. És tan agradable. argh. Quanta feina endarrerida, crec que em poso malalta un altre cop, però aquesta vegada m’amago sota el llit enlloc de dins.
Quan dius a algú que t’has passat el capdesetmana al llit et miren com amb mitja risita de jiji-jaja-com ets sílvie que no cal, gràcies.
El meu pare als Lemonheads els hi diu “els limonada”. I no li agraden. Li continua flipant el Jack Johnson i prou.
La meva palm no dóna l’abast de tareas irrealitzades. Si té vida pròpia em deixarà, per irresponsable.
