M’he rentat el cap amb xampú blau, això no pot ser bo
però és que me’n torno a Rússia.
Avui he recuperat les meves bosses xines que escalfen les mans, són una cosa molt rara: si les sacceges es calenten però molt i és com gustós. Però duren poc, després s’acaba l’efecte i ho llences. Ara que hi penso, molt misteriós tampoc és, el concepte (risas aquí). Pura química, com tot. Mai m’he atrevit a obrir-les, avui he pensat: i si a dins hi ha animals morts o algo? Crec que són algues. Rollo màgia. Els xinos ja ho tenen això. Bueno, no tots. Bueno, no ho sé. Bueno, espero saber-ho algun dia. Bueno, callo. No crec que pugui barrejar Sofronitsky amb l’antibiòtic, no crec, em fa un noséquè a la panxa. Segur que és perillós, però a la tele tot són programes de cuina i passen d’informar-me sobre aquests temes. Cap programa sobre les sonates d’Scriabin tocades per aquest home. Vaia fart de plorar es farien.
Pd. Un petó a les meves nenes que no em retreuen l’absentisme escolar (bueno, almenys no m’ho retreuen a la cara.jaja. cabrones, no em critiqueu tant…). Mua
