Bomber: Sort que no s’han cremat res.
Roger: Ya, perquè llavors s’haurien cremat totes les coses de nadal!
Bomber: Tens raó. Això hagués sigut horrible.
Roger: I hauríem de comprar un altre pessebre.
Ma mare diu que fa olor a cremat. Ho diu dos cops. A la tercera m’aixeco: què? Un núvol de fum negre puja per l’escala. Els nens estaven jugant a baix. Sílvie Superman salta dos pisos i enganxa el Roger com un sac de patates. Berta, tapat la boca i corre! Super pel·liculero, ara que ho penso. Mon pare tot negre. La casa és com un núvol tòxic. Berta, no ploris, no passa res, s’esta acabant. Dic això com rient però les cames em tremolen. Aixeco la vista, del quarto del piano també surt fum. Estarà calcinat? Uala. Vénen els bombers. Un dos tres fora. Tot negre. El piano només cobert de cendra-pols.
Síl: Rubèn, arribo tard, que se m’ha cremat la casa.
Rubèn (per dins): vaia excusa. És tan bèstia que me la crec.
Hi havia una bombona de butà al costat de la caldera. Estic escribint això tranquil·lament però ahir casi em volatilitzo. Per què quan surt algo així per la tele penses: ala pofres, sort que a mi no em passarà mai? El Roger vol ser bomber de gran.
Bon nadal txamuscat
