Hi ha gent que no pot evitar, quan li presenten algú, imaginar-se’l xingant o al wà ter. Hi ha gent que ni que ho intenti no pot. Vaia violació de la intimitat. I més si són veïns (t’odio). Els músics tenen problemes amb els cabells. Les visites no es reben amb sabatilles. I menys si a la taula hi ha perles. No compris llenguado fora de temporada molt millor que John Ashbery, on vas a parar.
SÃlvie: Però tu dius tota la veritat a la primera cita?!
Martina: Clar.
SÃlvie: Uala! Però què fas!
Marc: Ella no la diu ni a la cita núm.15
SÃlvie: És veritat.
Martina: Pos això és perquè la teva veritat no té substà ncia.
SÃlvie: Osti. Deu ser.
SÃlvie: L’Steiner parla de Sòcrates, Plató i Jesús.
Martina: Però per què? Si Jesús és un personatge de ficció!
SÃlvie i Marc: Què va.
Martina: I tant. Neu molt de que llegiu però no teniu ni idea.
SÃlvie: Si Jesús era súper monu.
Martina: SÃ, com a amic.
SÃlvie: Em van fer nar a la psicòloga perquè era insociable.
Martina: Tu? Ala, què va!
SÃlvie: Eh, que jo sóc súper sociable.
(Risas incomprensibles)
