Hi ha gent que no pot evitar, quan li presenten algú, imaginar-se’l xingant o al wàter. Hi ha gent que ni que ho intenti no pot. Vaia violació de la intimitat. I més si són veïns (t’odio). Els músics tenen problemes amb els cabells. Les visites no es reben amb sabatilles. I menys si a la taula hi ha perles. No compris llenguado fora de temporada molt millor que John Ashbery, on vas a parar.
Sílvie: Però tu dius tota la veritat a la primera cita?!
Martina: Clar.
Sílvie: Uala! Però què fas!
Marc: Ella no la diu ni a la cita núm.15
Sílvie: És veritat.
Martina: Pos això és perquè la teva veritat no té substància.
Sílvie: Osti. Deu ser.
Sílvie: L’Steiner parla de Sòcrates, Plató i Jesús.
Martina: Però per què? Si Jesús és un personatge de ficció!
Sílvie i Marc: Què va.
Martina: I tant. Neu molt de que llegiu però no teniu ni idea.
Sílvie: Si Jesús era súper monu.
Martina: Sí, com a amic.
Sílvie: Em van fer nar a la psicòloga perquè era insociable.
Martina: Tu? Ala, què va!
Sílvie: Eh, que jo sóc súper sociable.
(Risas incomprensibles)
