como decía Pessoa, el único misterio es que haya quien piense en el misterio.
Jo crec que quan estem segurs d’alguna cosa, és que ens hem cansat de pensar.
No conec ningú que plori davant un quadre de Klee. Ni ningú que davant un Juan Gris no arrufi el nas murmurant: això no era Picasso? Són coses que tenim els humans.
M’han dit que a NY hi ha museus que no s’acaben. Això no era a París? Em portaré l’esmorzar a la bossa per si a cas. Joder, estic fent tard. El Marc em pegarà. I hem de parlar, que vé del Prado. Haurà robat algo per mi?
