A mí tanto me gusta llegar como marcharme.
R. Walser
Em sap greu no haver pogut desitjar-vos bon any. Jajajaja. Que mentidera. Em sap greu no haver pogut fer un post d’aquells anti-cap d’any tan típics. Però bueno, ja ni cal, a aquestes alçades d’any tan avançades. Durant aquesta llarga absència tenia atacs de fer posts interessants, però ara se m’han oblidat tots i això quedarà malament com sempre. El que sí que vull agraïr és al meu portaveu, el sr. Rothko de reis, la seva elegància a l’hora de disculpar-me, la veritat és que per això et pago però bueno, no deixa de ser important agraïr-t’ho. També merci per fer neteja dels comentaris que no estan a to amb el caràcter artístic, cultural i trascendent d’aquesta hermètica però acollidora pàgina. T’hauré de pagar un aguinaldu nadalenc o algo. En fi, merci i tot això. També merci als que m’han convidat a sopar per cap d’any. Sí, sí, sé que voleu saber què vaig fer al final. Però no és interessant. Vaig estar amb un carabollo, que per cert, d’aprop és bastant lleig, però ai, no sé, amb mantega és com irresistible. El dvd no dura tant, així que després de bavejar una estona vaig nar a dormir amb un tal Walser. Està de sanatori, el tiu. Escriu parrafades en llapis en papers minúsculs. Per cert, no m’ho crec gaire que s’hagi pogut desxifrar aquesta lletra minúscula i desencaixada. Vols dir que no ens prenen el pèl? Total, que encara tenia les cames enrampades i una mica abans de les dotze ja clapava. Ho sé perquè ja dormia quan la població de a pié es va posar a llençar petards. Què insofribles. Zzz. Total, no va estar mal. Més coses que havia de dir? Ah sí, Juls, carinyo: el treball aquest de mates…és realment fastigós. L’estava fent i em pujava per les parets. Quin avorriment més gran. Crec que deixo la carrera. Deixo la carrera i em dedico a… jo què sé, a res, quin estrés. Per cert, què bo el cd dels Acid House Kings. Vaig a ballar.
Sona: Do what you wanna do, Acid House Kings
