Sempre he preferit l’Auster poeta, així com de Brahms prefereixo les Klavierstücke a les simfonies.
Les portes de darrera els wàters són l’antecedent més proper als blogs, fotologs i truites vàries. La gent s’expressa lliurement i a més no porten publicitat tipus encuentra el amor (siusplau, traieu-me això, que jo vaig sola a comprar). No crec en Déu ni el tarot, però en Katsumi una mica. Potser ell, al ser japonès, tira els còmics un cop se’ls ha llegit. Fes-me una entrevista, tu que feies ràdio, però eh, que jo he vingut aquí a parlar del meu llibre, no a comprar accions de la coca-cola.
Que bé ens queda el negre.
