Quan anava a pendre un cafè per lluitar contra la narcolèpsia nerviosa d’estudiar al llit, he llegit de reüll que algú deia això a la contraportada de la Vanguardia: Feliz sólo se es en el recuerdo. Mentre feia el cafè en sí, m’he aturat pensant la frase del llest aquest que creu que crea proverbis tagorians i he pensat: què va. És completament al contrari: feliç se n’és només en l’expectativa.
Pd. Algú m’està taladrant el costat dret del cap. Beethoven tenia la sort de no patir aquests contratemps quan tenia paletes a casa. Magritte sap més de què parlo.
