Jo què sé per què hi ha dies que porto el Dais al bolso. Com si pogués córrer com ell i acabar abans. Jo què sé per quina rajola començar a comptar. N’hi haurà més de noranta, suposo. Jo què sé si més de mil. Però almenys mentre compto oblido que el serrell m’ha quedat massa curt i que no tinc ganes de sortir més a la superfície per avui. Abans no odiava la lentitud, odiava els divendres. Era rara. O russa.
- Cap comentari encara
