No sé, pero presiento que voy a haber sabido.
M. Blanchot
Avui no paro de preguntar-me si estic a temps de tornar enrera i tornar a la bogeria aquella de no sortir de casa pels matins. La resposta és no. Així que aparco, tanco el garatge, dino, em dutxo, prenc cafè, preparo la classe i em tallo les puntes tortes del serrell. Demà tornem-hi. No sabia que ser normal era tan avorrit. Sort que les òrbites concèntriques s’aturaran aviat, sort dels texans assimètrics.
- Cap comentari encara
