El cel és groc i plou. Porto un mitjó de cada, era la consigna. Tinc al cap el nom propi de vuitanta-tres nens. També les seves cares d’amnèsia davant les preguntes sobre unitats, desenes i centenes. Molts seràn de lletres, però encara no ho saben. Els dies ja passen més ràpid. Milers de vitalíneas de xocolata m’esperen dins una nevera biplaça.
- Cap comentari encara
