Pobre cantimplora, ja no està de moda
i aquesta roba no me queda bé
he d’anar a comprar un sofà amb chasse-longe
i canviar es paper pintat des menjador.
Les cames em tremolen de caminar cinc quilòmetres anada i tornada i anada. Vesteixo de negre per atraure la llum. Vaig torçar-me un genoll al pati, jugant amb contrincants de metre deu. Hem comprat petazeta. No m’he disfressat, nena-blancaneus, sóc així.
Sona: Molí de vent, Joan Miquel Oliver
Tampoc hem caminat tant. El què passa és què hem nedat massa abans.
sa qüestió és: era pujada o era baixada o era pla o era què
era bastant pla
però tenia gana
a l’arribar els peus encara caminaven
tipu quan acabes la marató i no pots parar.