1. Conduir fins el carrefour
2. Omplir carro de iogurts natural azucarado i flams
3. Arribar a casa
4. Buidar la piscina
5. Destapar pots
6. Abocar amb cullera
7. Fer xof
8. Nedar
9. O ballar
10. Espolsar-se el sucre
Inventar és sa meva forma de multidiscapacitat
Antònia Font
Escuro els grumolls del colacao. Grieg em perfora. Veig que ha parat de ploure. Penso maduixa, menta, poma o préssec?. I recordo coses.
El cel és groc i plou. Porto un mitjó de cada, era la consigna. Tinc al cap el nom propi de vuitanta-tres nens. També les seves cares d’amnèsia davant les preguntes sobre unitats, desenes i centenes. Molts seràn de lletres, però encara no ho saben. Els dies ja passen més ràpid. Milers de vitalíneas de xocolata m’esperen dins una nevera biplaça.
La sensación enloquecedora de que las palabras justas, las únicas palabras verdaderas, esperan en la orilla opuesta, en la brumosa lejanía.
Nabokov
Schubert també era truita. Però truita de riu.
Ajudo una nena rara a fer una pàgina del quadernet de mates. Em diu que el seu pare de jove tenia el cabell llarg com jo. Al cap d’una estona em talla i em diu que ella també el tindrà llarg, de gran, i que es traurà els rínxols (els d’això, segons ella). M’abraça que casi m’escanya. Segueix amb la pàgina. Mentre escriu vint-i-tres amb lletra lligada em mira, em treu els cabells de la cara i em diu: Saps on vaig néixer jo? Dic, no. Diu: A Rússia. A zero graus, penso, perfavor. Després em diu: Tinc tanta gana que em menjaria l’escola sencera. I riu com desencaixadament. Mentre entro a l’autopista amb el cotxe penso en el dia que trepitgi l’antiga URSS. Tot serà com familiar. Ah, ets tu Rothkovic, dirà la neu.
Potser ara vé la Keren Ann i em diu que sí que em canvia el lloc.
Doncs ara no. Ara ja m’ha crescut el cabell. I menjo flams.
Avui ballo A Rússia cançó per cançó amb botes d’astronauta.
Hi ha coses del passat que esborrem. Hi ha pensaments que enterrem perquè no ens deformin els plans vitals. Hi ha poetes russes que viuen sota la neu per no haver de recitar mai. Jo menjo la col amb molt formatge per sobre o no la menjo. Hi ha ingredients camufladors, antidepressius, poderosos. A la llengua hi ha eufemismes. A la cuina, tot i no ser art (!), també pot haver metàfora. Passa el ketchup.
Consider que sa virtut es prou elàstica
per menjar un calamaret amb gust de sípia.
Antònia Font
Em pregunto si de cosa aquesta pels llavis n’hi ha de síndria. Investigaré. El tema s’ho val.
He trobat una llibreta on fa molts anys prenia apunts de les classes de piano. Entre les indicacions tipu aguantar les síncopes o treballar l’intercanvi de veus hi posa: ser intèrpret és entregar la vida als morts. Més endavant, després de treballar articulant, fer exacte la lligadura i vocalitzar vaig escriure: tinc ganes de rendir-me. El concert de Mendelssohn cansava molt. Ho he vist i he pensat: doncs aquí estic, davant una màquina de cafès que no tenia gots fins avui. He pensat que al món dels vius hi fa menys fred.
