Roger: M’ha caigut la primera dent.
Síl: Als teus amics els hi ha caigut alguna?
Roger: Al Marc vuit.
Síl: Com que vuit? Vuit? Segur?
Roger: Però no totes alhora.
Jo no recordo el dia que se’m va caure la primera dent. Sí recordo el dia en què vaig caure de morros i em vaig partir una de les pales per la meitat. La meva mare va plorar al veure’m tornar a casa amb la dent partida pel mig. A mi m’era igual. Un dentista me la va arreglar una mica conill i em va dir: d’aquí poc se’t trencarà i ja l’arreglarem bé. Estic a punt de fer 25 anys i encara no m’ha caigut. Així que m’he quedat conill per sempre. Això era una intimitat que ningú sabia. Què poc hermètica m’estic tornant. Sóc com una mandarina, que m’arrenquen la pell clavant-me les ungles. Ai, no les suporto, però això sí que se sabia. Ara em menjaria un sugus. Ni que fos de mandarina. Però si pogués ser blau marí, mira, millor (negres oi que no n’hi ha?). Avui al tren tothom em mirava, per això he passat de dir truitades en veu alta. Per sopar, m’han convidat a una truita a la francesa. He rigut. Amb les truites no cauen les dents. Amb els sugus, si s’enganxen segons com, sí. Si somnieu amb capses, obriu-les. Jo què sé, mai se sap.
S’acaba la setmana txollo. La setmana de pf, quina mandra. Escolto Viure sense tu mentre vaig en tren. Faig cara de son i de sal de tanta aigua marina. Fer submarinisme és el que té. Menjo sugus. Ja no em desenredo el cabell quan em desperto. Ja no em preocupa que tot i tothom em sembli avorrit.
M’anava a vestir de negre però he pensat què va, si el Ralph Fiennes s’ha separat.
Si em passo el matí tocant Mozart, és que alguna cosa greu ha passat. Què se n’ha fet dels russos? I dels dits doblegats entre els sostinguts?
Debo construir frases y frases para interponer algo duro entre yo y la mirada de los otros.
V. Woolf
A vegades marxo tan lluny, que quan intento tornar, el camí ja és contra direcció. A vegades, hi han posat una tanca groc-plàtan.
-És un home?
-Sí. És un home?
-Sí. És del món de la Cultura i l’espectacle?
-No… És del món de la Cultura i l’espectacle?
-Pf. Una mica d’espectacle sí que dóna…però en principi…no. És esportista?
-Sí. Té més de 60 anys?
-No. Jugava al Barça?
-Sí. Té menys de 30?
-No. És futbolista?
-No. Més de 40?
-No. És de bàsquet?
-Sí. És polític?
-No. Està en actiu?
-No. pf. jo què sé… Surt a la tele?
-Surt quan la caga. És negre?
-No… És esportista?
-Sí. És ros, oi? Ja ho sé!
-Pf. Vaia merda. No tinc ni puta idea…. hm…erm… és el Carlos Sainz?
-Joder! Ostia puta, no val! Adéu.
-Em menjo el donut.
…
-No hi ha dret de que a mi em toqui el Poncio Pilato. Vaig a plorar.
Neu al marge de l’ull
paraules de congelació
no vull que acabi l’hivern, de cap manera.
Cabells de llimona
Ulls comprats d’oferta al Carrefour
El mar
Un cortaete
El David Wood
Personatges de ficció
El Murcia
Bend and Break
Llom embutxat
El Teo
Y en cada sitio
donde te detengas en busca de aire
construiremos una ciudad
a tu alrededor.
P.Auster
Aquí se m’ha acabat la neu. Me’n vaig a la platja a vera si sota la sorra en queda. Enfonsaré les mans, com sempre. Tocaré el fred. Jo què sé si tornaré.
-Has fet una marieta per posar les agulles?
-Hm. Si no t’agrada la tires.
Un dia a Viena va venir un metro. I el vam mirar. Des d’aleshores, hi ha una frase perfecte per expressar l’emoció incontrolable. L’amanida de tonyina se serveix amb la tonyina feta. No és de llauna. Si voleu el telèfon de l’Equalitzador, demaneu-li a ella, no sé per quina estranya raó, el té. El del Magnum també. I no parlo del gelat. No competiu amb ella en una cursa d’spinning dins l’aigua. En general, millor no competiu amb ella, sortirieu sempre perdent.
Ja sé que és demà però no estaré, així que felicito a aquesta tonta avui.
M-u-a.
