Els tres primers bitxos amics de la Rothkovic-menja caps.

Porteu Aután.
Els tres primers bitxos amics de la Rothkovic-menja caps.

Porteu Aután.

Títol: Helicòpter (2007 per la primera edició)
Autor: Sílvie Rothkovic
Pàgines: 96
PVP: 13€
ISBN: 978-84935391-0-8
Labreu Edicions (Col·lecció Alabatre)
Sílvia Romera (Barcelona, 1981) prové bàsicament del món de la interpretació i l‘educació musical, la qual cosa no ha impedit que intenses aproximacions al mon dels estudis literaris i la història de l‘art l‘hagin convertit en una mena de dipositària periòdica de l‘obra de la Rothkovic, poeta que sembla ser que deu els seus orígens expressius a l‘atabalament serè que les planúries cromàtiques de Mark Rothko, Rothkovic quan encara russificava, provoquen en certes sensibilitats estranyes.
Silvie Rothkovic esdevé, d‘aquesta manera, l‘heterònim que aboca tota aquesta experiència de coneixement, interpretació i sensibilitat a l‘embassament quasi infinit de la paraula i el gest literari, aportant-hi una sensibilitat difícilment apariable, almenys en el nostre país, a altres obres. Més propera a certes exspressions pictòriques, i, sobretot, a l‘univers musical pel qual viatja a través del seu piano, la seva veu arrossega ecos de la Dickinson, Celan, Blanchot, Auster o la imatgeria de Plath, també Sylvia. I el seu allunyament absolut del costum de bastir el món literari a partir del gènere, cosa tan habitual entre les poetesses de casa nostra, encara la fa més especial i més distant de tot. Més nova. Pel seu blog la coneixereu.

Títol: Altres Arbres (2011 per la primera edició)
Autor: Sílvie Rothkovic
Pàgines: 96
PVP paper: 13€ | PVP ebook: 8,5€ Comprar
ISBN: 978-84-92912-13-1
Editorial Tria
Il·lustració de coberta: Oriol Malet
La contemplació de l‘art activa tota una sèrie de mecanismes interns en l‘espectador que fan que la interacció amb l‘obra no sigui mai una activitat buida d‘emocions.Curiositat i plaer estètic, plasticitat visual, fred o indiferència, ordre i perspectiva, desordre i caos en l‘espai, música, poesia, referències creuades entre manifestacions artístiques...
A Altres arbres, el seu segon poemari, Sílvie Rothkovic s‘endinsa en el món de l‘art contemporani de la mà de les paraules, per capturar una sèrie d‘instantànies poètiques que li suggereixen les obres de diversos artistes del segle XX (Richard Long, Robert Smithson, Sol LeWitt, Carl Andre, Walter De Maria...).
Els poemes del llibre evoquen (amb una extraordinària precisió subjectiva) les imatges, les formes i les sensacions que l‘observació de cadascuna d‘aquestes obres produeixen en l‘espectadora.
Altres arbres és una excel·lent col·lecció de polaroids lleugerament desenfocades, d‘impressions sobre el paper, amb les quals l‘autora ens transporta al seu particular univers artístic, literari i musical.
Que portem què?
Lo dels mosquits.
Tranquil, és metafòric.
Demà de moment no hi haurà cap mantis-menja caps. Però pentina’t per si de cas.
cert, què igual ens conviden a un café café.
(incís)
els insectes són simpàtics però no tenen dents
(acaba l’incís)
Ni falta què els fa. La Mantis es cruspeix el mascle sense cap necessitat de tenir dents.
ja ho diuen que l’amor és patètic.
sí, queda bé dir-ho a la tele. patètic de patetisme. la mantis últimament li ha agafat per repetir-se bastant.
millor, així no tenen càries.
quina web més chula.
tinc un amic que es diu karim, potser n’has sentit a parlar.
el karim té una mantis religiosa al seu cuarto. dissecada. es diu tere.
tambe te una tarantula enorme, que es diu rita.
o potser els noms van al reves, nose.
porteu caçapapallones, també, que aquests tres llibres queden molt bé als terraris o entre fulles secants de paper de diari. o també us els podeu menjar allà, amb un glop de moritz o de què o mentre els poetes diuen els insectes en veu alta o en veu altra.
Jo si ho sé duc la pandareta, què tanta guitarra a mi m’ha sorprés…
et vaig veure voltar per la sala, merci per venir. ea, l’editora