No debes decir que me comprendes.
Kafka a Max Brod
Vam conduir sota una pluja infernal per anar a veure el papa. Vam plorar davant la sèrie grisa del 1970. Era quan el gris era el final de tot. Jo copiava en una llibreta, de peu, les seves frases sobre la metafísica de les finestres a franges. Tu feies fotos d’estranquis a les parets de Lawrence Weiner. Vam donar dotzemil voltes al barri antic. Jo arrossegava els peus. És com el de Barcelona però en petit. A la meva habitació, hi havia play-station. Al tornar, la pluja era pitjor i no ens arribava pel peatge. Ara tens els Vila-Matas amb els llibres que no vols. I no ho entenc.
A veces percibo la segunda vida de las cosas.
E. Vila-Matas
estaves k.o. per un encostipat. qui s’encostipa a l’estiu?. a la meva habitació uns bascos jugaven a pilota basca. bf, tres hores, pam-patam-patapam, bien, patxi..
tu tocant el cul a homes de pedra..no em pensava veure tan i tan gris. la tormenta de després era obligada.
ara hi tornen a fer una altra expo molt txula. repetim aquest estiu?
ah, i l’unamuno…però no era el baroja? jaja
repetimos?
jo és que torno a anar a buscar el papa…. però aquest cop més lluny. hm. a l’altra banda del txarco (en català, bassal)
era l’unamuno, no?
gris i negre
gris i negre
gris i negre
gris, negre i fina ratlla blanca de llum
benu, ja m’explicaràs què hi ha a l’altra banda..molta llum suposo.
jo crec que estaré al camping la ballena alegre
al camping la ballena alegre hi ha ambient i llum segur que també. et portaré alguna franja o una corba pollockiana.