A Rússia, no hi ha cap generació de petits calamars vermells per posar a l’arròs. Ni peres d’aigua. Sortiré corrent. La suor em regalimarà. No tindré gana. Arribaré al meu loft amb escales sense barana. Miraré la paret despullada des del sofà, la frase policroma en neó. L’única afirmació no susceptible de ser contradida. Tindré complicitat amb alguna cosa, per fi.
Fixeu-vos-hi: hi ha gent que només és el cosí d’algú.
despullada al sofà, suant?
m’ho puc imaginar, slurp!
puc mirar la paret amb tu?
és la paret, la que està despullada. no sigueu cutres.
Jajaja.
La paret, què és una fresca.
què va, és sintètica i minimalista.
un dia et diràs. estic cansat, m’asseuré, i t’asseuràs. Després et diràs, Tinc gana, m’aixecaré i em faré alguna cosa per menjar. Però no t’aixecaràs. Et diràs, he fet mal d’asseure’m, però ja que m’he assegut restaré assegut una mica més, després m’aixecaré i em faré alguna cosa per menjar. Però no t’aixecaràs i no et faràs res per menjar. Miraràs una estona la paret, després et diràs, tancaré els ulls, potser dormir una mica, després tot anirà millor, i els tancaràs. I quan els tornaràs a obrir ja no hi haurà paret. Un buit infinit t’envoltarà, tots els morts de tots els temps ressuscitats no l’ompliran del tot, tu hi seràs com un tros petit de pedra al bell mig de l’estepa.
uala, al principi m’he cregut lo dels 4 colors!