Hay demasiada proyección mitopoyética entre las mías y las prestadas.
Astrud
No he comprat rap. Continuo pensant en Rússia, no creguis. I tot i que ric tan fort que se’m sent des de l’altra banda del vidre, la tristesa em dissecciona i em fa mal. Gairebé tant com el segon queixal inferior dret. Gr.
Què tendres els astruds avui.
es miraven…
es tocaven el cor de la samarreta
ens hem acomplexat de cames
però no com per no posar-nos faldilles cortina de les que no s’acaben de posar mai bé per baix…
però quan em fas fotos amb cara de infradotada no estas tan trista no?
videoarte….é un amierda en generé,
ai sil…
estic mentalista perdona
et paso miranda
jaja
jaja
la veritat és que el concertet ha molat.
li proposarem al genís que es passi a les cortines. li molarà segur.
jo provaré d’apretar el pedal del piano amb tacons.
amb tu no estic trista. sobretot quan nedem a la piscina entre 20.000 iaios que treuen la llengua.jaja. “júl! ja l’has explicat quatre cops!!!”