I dice i diu i dice diu dice: mamá, mamá.
Hi ha vint-mil vells traient la llengua en una piscina sense trampolí. Se senten veus d’ultratumba a les taules del fons. I no sé què collons té la cançó de Miranda que tothom la té en un ultra-repeat-indefinit-circular-incansable. Tindran algo a veure amb la legalització dels Latin Kings? Els moviments socials estan bé, però a mi m’agrada la quietud. En generá.
Tot el què en la vida no és un acudit electrokitsch, és una merda… en generá.