que sexi que dolça i que freda, wa yeah!
Surto del muntatge kitsch de l’Idomeneo mozartià, de veure peixos de cartró flotant amb fil de pescar que es veu segons com s’il·lumina. La història és una espècie de sacrifici d’Isaac a la grega però amb vestits del Cortefiel. Neptú és un terrorista suïcida i Elettra es talla les venes al costat de la seva maleta de rodes samsonite. Després diran que l’òpera és carca o no sé, potser és l’efecte del voltaren, perquè levito. A la sortida del Liceu, un submarí em recull, a mi i a la meva faldilla tomàquet. Dic adéu en càmara lenta als meus amics burgesos de traje negre i xal. Su asiento en posicion vertical. Crec que atravessaré la setmana per dins, com si fos un mar, i veuré calamars fluorescents i taurons que es divorcien i acaricien els caps dels seus fills futurs assassins blaus. I zebres que passen semàfors i pistatxos i llençols on encara dormiria. Per exemple.
Sona: Batiscafo Katiuskas en general, Antònia Font
És quan soc una piltrafa q mescric i ma dibuix… al llit.
per exemple
que duermes?
si, si, unas quinze horas diarias
ryan calla
El divendres vaig fer un amic de Lleida. resulta que li agradava Antònia i el millor era com intentava canviar d’accent per cantar sa llimona. Bastant tendre atruitat tot,jaja
Visca la e neutre i l’article salat…
Demà Nitzsche una mica llegit, sí.
el de la dreta de derrera és un mica el Noguerol de jove, no?
estaré a la uni a les 8:30 demà
osti, sí que és una mica noguerol, el teclist.
sa llimona, vaia clàssic.
demà vinc amb l’escafandra. he canviat la nau espacial pel submarí aquest capdesetmana, però igualment dins l’aigua fot rasca i vent. i hi ha besugos.
fins demà amb el descregut mata-dioses.