Vull abraçar-te una cama. Vull amagar-me al calaix dels coberts i xerrar amb les culleres de sopa. Vull un llibre vull llençol vull peixera. Vull un vers de l’Oliver i biofrutas tropical i suc de coco i torrades i vull temps i vull boira i remolins i mutations del Beck i vull galetes. Vull enquadernar tots els apunts i menjar-me’ls per mai més equivocar-me i treure deus vull calefacció i vull museus i pessigolles als peus i als braços, crema. Vull Scriabin vull barroc vull divendres i dijous vull taurons i vull balenes. Vull les closques dels cargols i dormir i cantar en francès, no tenir son, fer olor de menta. Vull marxar vull nova york vull maletes vull nebots no tenir mocs ballar al revés i veure el Sena.
Vull bullir.
Vull brillar.
Vull ser bistec rebosat, cuit amb estones a n’es sol estimat de primavera…
Vull ser cadira des carrer de dalt, on seuen ses velles a la fresca i menjen un polo…
Vull ser tuvuola d’aquella acampada estirats mirant estrelles de sa platja des teu cor…
Vull ser idees en cap de bomberu….
vull…
vu…
vu…
vu…
LA!