26
març
 

¿Dónde está la fisura por la que uno vislumbra el desastre?
Neville

Observo com menges xirimoia o la polpa fibrosa que queda a l’exprimidora després de fer suc. Jo prenc cafè i galetes príncipe que ara són al revés, blanques per dins i com estovades.
 

 
« Cerrado por agujero negro
Crepuscle inintencionat »
Publicat un diumenge, 26 març del 2006 a les 23:40h.RSS Feed per aquest post Trackback
  1. 1 Rubèn 27 març 2006 a les 1:16

    Les maduixes al sol estaven gairebé tan bones com la dels camps.

  2. 2 potato 27 març 2006 a les 10:28

    oye, esteu a classe?
    quina pèrdua de temps
    ja et trobes bé?
    es pon el sol d’una manera molt maca a bellaterra no?

  3. 3 sílvie 27 març 2006 a les 15:39

    és cert, les maduixes sense rentar SABEN més a camp.
    saber, de jo sepo a. el clàssic verb sinònim de: tenir gust. què complicat és el català.

    no, jaja. no estàvem a classe. quan hem pillat del que anava avui hem fet un “canvi de sentit” i hem fugit a esmorzar. em fas enveja, joder, jo també vull anar amb el potato. l’enyoro.

Deixa un comentari