¿Quién nos ha dado una esponja capaz de borrar el horizonte?
F. Nietzsche
Faltes d’ortografia a la màquina de tíckets del bar. Bocabits. Exàmens sorpresa. Pol·len. Argentina. Mecanismes ressonant en repeat individual i discret dins el cap sonàmbul del dilluns. Tantes coses a fer i tants cedés oberts i tants poetes fent força per saltar del prestatge cap a tu i tanta llum que diu primavera i tanta xocolata i tants missatges que escriuries de sobte i tanta son acumulada i la banyera plena de batut de plàtan i sucre. I què insignificants aquests dos tortelinis que no penso menjar-me. Es queden al plat abatuts, sota el formatge. Nietzsche ho sabia, sabia que això de la importància no podia durar gaire. I demà jo què sé què diuen de què.
El sugus taronja obert… és abrir.