No, no són del seu avi. Simplement, que no hi ha ningú més trendy. Ella i l’Erland Oye (te llamas oye?) marquen tendència. D’aquí res, el gafapastisme Isabel Coixet haurà mort en pro de la secció del pensionista a General Òptica. El tonto de la classe serà cool. M’agrada la modernitat quan s’avança i ningú sap com interpretar-la. Tipu Schiller.
La foto seria una mica iguales.com.
Tenim un pollastre fan del kitsch, les sabateries de barri i els vuitanta. No sé, un dia l’emmarquem.
Un robert ryman és un rothko de típpex. La societat és una piràmide. Els elements de l’acte didàctic, un cercle concèntric de plastilina. Segons el pare de la Júlia, tot plegat és polièdric. Jo vull ser minimalista, racionalista i mozartiana; un cub blanc conceptual. Però sóc barroca, deforme i excessiva. No ho puc evitar: el color m’avança la identitat de les coses. Molt abans que la forma o el made in.
No tinc postals de Veracruz. Només una de Lisboa en blanc i negre on una dona canta fado. La Irene em va dir qui era, però ara no recordo el nom. Divendres em vaig deixar el mòbil a casa. Avui l’he enfonsat sota el matalàs. No he posat música en tota la tarda. Bolaño m’ha absorvit tot i els excessos. Ja sé que no és gaire correcte dir que em sembla una espècie de Kerouak-Fante-Houellebecq a la mexicana (sic). És igual. Potser ara descanso d’ell per començar The Brooklyn Follies o Hijos sin hijos tornant als meus absoluts i a la meva manca d’originalitat amb mi mateixa. Em repeteixo constantment, gairebé tant com els resultats de futbol o els grups del FIB. Potser tanco el llum una estona i miro la finestra com si fos un decorat pintat per Malevic. El Tibidavo és taronja, com una espelma d’aquelles amb la flama dins. Sempre em fa angúnia mirar-lo de nit, com si no sabés ben bé el què és. Potser baixo el got brut del cola-cao a la pica de la cuina. Potser penso què he de fer demà. Potser miro qui m’ha trucat. O potser no. Potser surto a fer fotos a les voreres. Potser m’abrigo.
El cel és un núvol descomunal de sabor zero. L’aire és música de Keith Jarret. A les parpelles per dins se’m dibuixen cases-Hundertwasser.
La sencillez de la forma no implica la simplicidad de su experiencia.
Robert Morris
Dies minimalistes amb una pàtina imperfecte de so Manchester. Hi ha pluja al terra que no has percebut. Lou Reed plora. El Bono l’imita. Bolaño. Amor incondicional pels mobles de disseny. Gots de vidre translúcid verd poma. Maduixes dins la sucrera. Barnett Newman esperant-me al MOMA. Portades de cd. Caravaggio. Poesia en neó. Tires còmiques. Nens adoptats. Terry Jones sense perruca.
El mundo está lleno de objetos más o menos interesantes; no quiero añadir ninguno más.
Douglas Huebler
Contar historias levanta una defensa contra el dolor.
H. Hitchings
Un mite que es retroalimenta. El món obsessiu de l’atzar com a proclamació de la no-predestinació. Ampliem el món austerià. Fem-nos més pesats encara. Siguem incansablement fans.
Durante mucho rato dejé de existir.
R. Bolaño
M’agraden les coses que callen. Sobretot quan tampoc es mouen. No m’agrada que els ulls em plorin de massa paracetamol. No m’agrada el plat de bròquil dels divendres. L’únic que m’agrada de l’estiu és la fruita. Perquè és fruita que regalima. Tampoc m’agrada estar de peu. M’és igual. Dir divendres és dir carretera directe a algun lloc.
Jo què sé quin.
No debes decir que me comprendes.
Kafka a Max Brod
Vam conduir sota una pluja infernal per anar a veure el papa. Vam plorar davant la sèrie grisa del 1970. Era quan el gris era el final de tot. Jo copiava en una llibreta, de peu, les seves frases sobre la metafísica de les finestres a franges. Tu feies fotos d’estranquis a les parets de Lawrence Weiner. Vam donar dotzemil voltes al barri antic. Jo arrossegava els peus. És com el de Barcelona però en petit. A la meva habitació, hi havia play-station. Al tornar, la pluja era pitjor i no ens arribava pel peatge. Ara tens els Vila-Matas amb els llibres que no vols. I no ho entenc.
A veces percibo la segunda vida de las cosas.
E. Vila-Matas
Els tres primers bitxos amics de la Rothkovic-menja caps.
Porteu Aután.
