Mátame, dolor.
G. Trakl
Forraré les parets de la terrassa de paper setantero verd caqui. Potser hi poso un futón japonès, setrilleres, i m’hi quedo a viure.
Siempre hay angustia oculta tras todos los síntomas.
S. Freud
Ni tan sols és divendres.
Los solos, ay de ellos, se entontecerán.
Jeremies
Obre els ulls tremola respira cap a dins esgota’t escala fustiga’t menteix esgarrapa la fusta mastega les branques mossega’t les ungles no preguntis mai més vés a casa i llegeix els imans dels viatges i cuina pollastre i reventa la bossa de patates a lo bèstia. Treu-te de la butxaca aquest ridícul clauer amb foto. Fes-te un tè verd i esclafa les mosques.
Mala llet.
Que aquel que pretenda saber las respuestas sin haberse interrogado, sin haberlas interrogado, tiemble.
M. Meyer
Sí, menjo pàgines.
Sí, sí, és cert, no m’importen gaires coses més.
Subratllar em fa feliç i no sé ben bé quina és la finalitat de ressaltar-ho tot en fines ratlles horitzontals tortes. Després no les llegeixo a ningú en veu alta.
(mentida)
Si fossis aquí, t’encerclaria.
Quizá se deba al nombre. “Amadeo Modigliani” tiene resonancias.
Sóc: el típic paraigües que agafes el típic dia núvol que acaba sense ploure. I que et deixes a tot arreu. I et fa tornar enrera als llocs a preguntar. I no l’acabes de perdre mai.
Entre torrada i torrada obro el suplement de cultura amb la indiferència habitual. Paro de mastegar davant les fotos de Primo Levi i Paul Celan juntes, sobre la de Jean Bollack. L’article m’anuncia el nou llibre del tòtem amb el nom capgirat: Los poemas rumanos i em suggereix unes compres literàries express aquesta tarda. Somric, ara ja mastegant. Però no un somriure d’alegria explícita sinó, encara amb la son obstruint-me la circulació de la sang, un somriure de possible felicitat melancòlica i com de tombar el cap una mica. Passo pàgina, mira, el Pedrals. Passo pàgina, la llista dels més venuts per santjordi amb carcajada interior i vergonya passatgera. Ja s’ho faran. Passo pàgina, Nova York ha proclamat que el dia 7 d’abril serà a partir d’ara el dia de John Ashbery. Més tòtems en tant poques pàgines? Avui ha de ser el meu dia de sort. L’antiestamínic fa efecte i ja no sóc una mocosa de grau 1. Sembla que farà solet. Vaig a pensar quin dia vull que em dediquin a mi.
Avui és el sant del marc
del marcus
i del papa.
Sóc una cançó en repeat.
Ara em pintaria els llavis de vermell.
I somriuria.
Però què va, amb aquests mocs qualsevol surt de casa.
Ven, vamos a reírnos de los grandes.
W. B. Yeats
Quan els mòbils de Calder fan ingràvides postures,
les amazones callen la boca.
Ni tan sols el cel
sinó una memòria del cel
P. Auster
No sé si a la nevera hi haurà suficient espai per als dos. Però és l’únic lloc on els iogurts, així com els grumolls de cotofluix absorvent d’allà dalt, eviten la putrefacció. Faré una de les meves postures schielerianes en contorsió. Tiraré els cartrons de llet i la mantega en quadrilàter que sempre cau a l’obrir. Et faré lloc.
