Títol: Helicòpter (2007 per la primera edició)
Autor: Sílvie Rothkovic
Pàgines: 96
PVP: 13€
ISBN: 978-84935391-0-8
Labreu Edicions (Col·lecció Alabatre)
Sílvia Romera (Barcelona, 1981) prové bàsicament del món de la interpretació i l‘educació musical, la qual cosa no ha impedit que intenses aproximacions al mon dels estudis literaris i la història de l‘art l‘hagin convertit en una mena de dipositària periòdica de l‘obra de la Rothkovic, poeta que sembla ser que deu els seus orígens expressius a l‘atabalament serè que les planúries cromàtiques de Mark Rothko, Rothkovic quan encara russificava, provoquen en certes sensibilitats estranyes.
Silvie Rothkovic esdevé, d‘aquesta manera, l‘heterònim que aboca tota aquesta experiència de coneixement, interpretació i sensibilitat a l‘embassament quasi infinit de la paraula i el gest literari, aportant-hi una sensibilitat difícilment apariable, almenys en el nostre país, a altres obres. Més propera a certes exspressions pictòriques, i, sobretot, a l‘univers musical pel qual viatja a través del seu piano, la seva veu arrossega ecos de la Dickinson, Celan, Blanchot, Auster o la imatgeria de Plath, també Sylvia. I el seu allunyament absolut del costum de bastir el món literari a partir del gènere, cosa tan habitual entre les poetesses de casa nostra, encara la fa més especial i més distant de tot. Més nova. Pel seu blog la coneixereu.
Títol: Altres Arbres (2011 per la primera edició)
Autor: Sílvie Rothkovic
Pàgines: 96
PVP paper: 13€ | PVP ebook: 8,5€ Comprar
ISBN: 978-84-92912-13-1
Editorial Tria
Il·lustració de coberta: Oriol Malet
La contemplació de l‘art activa tota una sèrie de mecanismes interns en l‘espectador que fan que la interacció amb l‘obra no sigui mai una activitat buida d‘emocions.Curiositat i plaer estètic, plasticitat visual, fred o indiferència, ordre i perspectiva, desordre i caos en l‘espai, música, poesia, referències creuades entre manifestacions artístiques...
A Altres arbres, el seu segon poemari, Sílvie Rothkovic s‘endinsa en el món de l‘art contemporani de la mà de les paraules, per capturar una sèrie d‘instantànies poètiques que li suggereixen les obres de diversos artistes del segle XX (Richard Long, Robert Smithson, Sol LeWitt, Carl Andre, Walter De Maria...).
Els poemes del llibre evoquen (amb una extraordinària precisió subjectiva) les imatges, les formes i les sensacions que l‘observació de cadascuna d‘aquestes obres produeixen en l‘espectadora.
Altres arbres és una excel·lent col·lecció de polaroids lleugerament desenfocades, d‘impressions sobre el paper, amb les quals l‘autora ens transporta al seu particular univers artístic, literari i musical.
Comprar
Has obert molt la boca en aquest viatge, com es pot veure en aquesta weberia…
osties que impressionants les fotos, la que es de nit m’encanta,
i aquestes noves bambes?? algun dia les heretaré..segur..snifff
m’expliqes dimarts com es q has obert tan la boca com diu el rubenBCN ok?
un bes loragitme neperià de truita
Què fatal sona jaja.
Em referia a les 3 fotos… capcelera inclosa… :-P
aquesta era la intenció
que fos malsonant
un bes als 2 truitots
al·la
ja sou aquí!
volveeer..con la frente marchitaaa
val,
les fotos són com impressionants
deu hores de bar el dimarts
visca les hores de treball dirigit
visca els donetes i la girafa a primera hora
(encara no em sé l’horari, i?)
havia oblidat que érem estudiants…
bon nuit en niuorquí
És q vaia pedaç de fotògraf duia aqui la jefa…
Algú vol un book?
modest a-part.
lo bó es la càmara i la model (pavu)!!
el secret està en fer tresmil fotos per segon, després surt alguna bona segur. i perds el cap de setmana seleccionant…que estic de les fotos de NY fins els…ous! (truita?)
prou fotos, rubèn, o sigui prou.
jaja
la gent mira.
La veritat és què j… snif… snif? Un moment… a què fa olor aqui…?
Ah, sí… vaia peste a enveja…
ja es pot anar en 8 hores en vaixell a NY?
bufff… quina impotència!
jajajaa
tiu… que amb tantes fotos alguna havia de sortir bé… vosaltres esculliu ..esculliu..
La Sílvie els hi fa passar una estricta censura, no et pensis.
Avui ha fet la puesta en largo oficial.
Vaixell? Maivi, tot està a la ment… no hay cuchara, no hay miedo.
té raó la mai, de trenta perfils sempre se salva un (o no: ver fotos del puente de brooklyn)
r: fes cares
s: m’estan mirant
r: fes un petó al quadre
s: vols disparar, joder?
No cada dia es pot fer petons a un Magritte…
jajajja
això es espontaneitat!
(no expliquis els trucus… que perd gràcia)
Eh, q gairebé tot és espontanietat.
Però explicar els processos de creació és íntim, diuen…