La risa del último tiende a infinito.
Reuben Chapelle
Un dia algú va preguntar qui era l’indesitjable que preferia la frustració al fracàs. Vaig aixecar el braç tímidament, per dins. Sí. Almenys la frustració és poètica. El fracàs…el fracàs segurament et deixa sense ni forces per descriure’l.
Aquest pseudo-poeta monosentència és el q ha obert una botiga a Manhattan davant l’Stella McCartney, no?
Per cert, jo prefereixo fracasar.
ha passat a la història amb una sola frase
però val més que tots els codis da vincis junts
l’emmarcaré o algo
sí, m’han comentat que es compra les bambes a l’Alexander McQueen
Osti, q maques…. i cares….