i’m in a rothkovic paint

te llevo a rastras por el pasillo
te llevo en un llavero en el bolsillo

Fa un dia gris com rodó. Queda un cul de suc de pinya. Els nens no toquen les tecles del piano, sinó que les cliquen. Són moderns. Una ahir em va dir que el Jim Morrison era increiblement guapo i que jo tenia les puntes obertes. Les del cabell. Les puntes dels dits només se m’obrien quan jugava a bàsquet i m’havia tallat les ungles massa arran. Pensava que venia l’estiu, però l’hivern és mala hierba nunca muere. S’ha instal·lat aquí, ara ja il·legalment tipu okupa. El sant jordi a mi pse. M’agobia, però dels rituals és el que menys em molesta. Almenys no es tiren petards o es menja carn d’olla o castanyes. Siusplau. Però no nego que és el dia de l’any que menys ganes tinc de comprar llibres. Fa bastants sant jordis que no surto de casa. Aquest any, d’on no sortiré és del llit. És el típic lloc on es llegeix, no? Doncs.

Sona: Mírame a los ojos, Astrud