Que si llibres, que si cançons, que si poetes, que si pantalons de marca, que si tapes de cedé de recanvi, que si un nou model de bambes, que si Freud, que si els Uffizi, que si el cine, que si el postre, que si allò que mai em poso, que si la tos, que si l’òpera, que si el metro, que si el Whitman, que si la xapa, que si paper pintat dels setanta. I de cop, això, com qui passa un braç violentament per sobre una taula plena i ho tira tot a terra. I una sola cosa i tremolar de cames. Xt.
