Avui és el sant del marc
del marcus
i del papa.

Sóc una cançó en repeat.
Avui és el sant del marc
del marcus
i del papa.

Sóc una cançó en repeat.

Títol: Helicòpter (2007 per la primera edició)
Autor: Sílvie Rothkovic
Pàgines: 96
PVP: 13€
ISBN: 978-84935391-0-8
Labreu Edicions (Col·lecció Alabatre)
Sílvia Romera (Barcelona, 1981) prové bàsicament del món de la interpretació i l‘educació musical, la qual cosa no ha impedit que intenses aproximacions al mon dels estudis literaris i la història de l‘art l‘hagin convertit en una mena de dipositària periòdica de l‘obra de la Rothkovic, poeta que sembla ser que deu els seus orígens expressius a l‘atabalament serè que les planúries cromàtiques de Mark Rothko, Rothkovic quan encara russificava, provoquen en certes sensibilitats estranyes.
Silvie Rothkovic esdevé, d‘aquesta manera, l‘heterònim que aboca tota aquesta experiència de coneixement, interpretació i sensibilitat a l‘embassament quasi infinit de la paraula i el gest literari, aportant-hi una sensibilitat difícilment apariable, almenys en el nostre país, a altres obres. Més propera a certes exspressions pictòriques, i, sobretot, a l‘univers musical pel qual viatja a través del seu piano, la seva veu arrossega ecos de la Dickinson, Celan, Blanchot, Auster o la imatgeria de Plath, també Sylvia. I el seu allunyament absolut del costum de bastir el món literari a partir del gènere, cosa tan habitual entre les poetesses de casa nostra, encara la fa més especial i més distant de tot. Més nova. Pel seu blog la coneixereu.

Títol: Altres Arbres (2011 per la primera edició)
Autor: Sílvie Rothkovic
Pàgines: 96
PVP paper: 13€ | PVP ebook: 8,5€ Comprar
ISBN: 978-84-92912-13-1
Editorial Tria
Il·lustració de coberta: Oriol Malet
La contemplació de l‘art activa tota una sèrie de mecanismes interns en l‘espectador que fan que la interacció amb l‘obra no sigui mai una activitat buida d‘emocions.Curiositat i plaer estètic, plasticitat visual, fred o indiferència, ordre i perspectiva, desordre i caos en l‘espai, música, poesia, referències creuades entre manifestacions artístiques...
A Altres arbres, el seu segon poemari, Sílvie Rothkovic s‘endinsa en el món de l‘art contemporani de la mà de les paraules, per capturar una sèrie d‘instantànies poètiques que li suggereixen les obres de diversos artistes del segle XX (Richard Long, Robert Smithson, Sol LeWitt, Carl Andre, Walter De Maria...).
Els poemes del llibre evoquen (amb una extraordinària precisió subjectiva) les imatges, les formes i les sensacions que l‘observació de cadascuna d‘aquestes obres produeixen en l‘espectadora.
Altres arbres és una excel·lent col·lecció de polaroids lleugerament desenfocades, d‘impressions sobre el paper, amb les quals l‘autora ens transporta al seu particular univers artístic, literari i musical.
no canses
cansen les boletes blanques dels pollancres de launi (i més quan no hi ets per critcar-les)
tanta activitat sexual vegetal ja cansa
la polinització la podrien fer al febrer, mentre reposem al bar
felicitats a tots els marcs i als papes del món
a part del meu és el sant de milers de nens i adolescents catalans víctimes de la manca de criteri i originalitat dels seus pares moderns que només saben posar als fills lluc marc nil pol i coses d’aquestes
però sobretot, sobretot, és l’aniversari del Johan, el profeta del gol, i el de la revolució dels clavells a Portugal (menus mal que nus queda Portugal)
I hi ho vaig a celebrar amb uns donetes nevats i una estona de sofà i lectura, de la dura, de la pura, la que sura entre els bestsellers de sant jordi i tot plegat i tot pagat i tot, malgrat tot, apagat.
Conceptualment interminable.
Soy el chico que no se llama Marc.
donetes nevats?si mossegues i respires pel nas al mateix temps, s’escampa la neu i queda tot com blanc. T’espolses el pit del jersei que si és negre fatal. I una mica el coixí de sobre les cames. que sé que sempre llegeixes amb un coixí sobre les cames que aguanta el llibre i tota la seva duresa. A vegades mous els dits dels peus com d’impaciència.
jo sé d’un nen que no es dirà Marc. però xt!
conceptualment circular.
Una altra foto amb la boca oberta, per cert…
m’anava a menjar un donete
la meva germana també és una enamorada del Rothko
http://www.flickr.com/photos/cohetesnaranjas/71554939/in/set-72157600215332159/