Quizá se deba al nombre. “Amadeo Modigliani” tiene resonancias.
Sóc: el típic paraigües que agafes el típic dia núvol que acaba sense ploure. I que et deixes a tot arreu. I et fa tornar enrera als llocs a preguntar. I no l’acabes de perdre mai.
Hola!!!
Soc el Cacho, acabo de visitar el teu blog i m’ha agradat. Bons escrits i reflexions…XD Tots som paraigues inutils alguns cops, lo qe passa que no tots podem dir que ens venen a recollir sempre, alguns es perden i van a parar a noves mans… També tindria la seva gracia…
Hola!!!
Soc el Cacho, acabo de visitar el teu blog i m’ha agradat. Bons escrits i reflexions…XD Tots som paraigues inutils alguns cops, lo qe passa que no tots podem dir que ens venen a recollir sempre, alguns es perden i van a parar a noves mans… També tindria la seva gracia…
apa, ciao!
kcho
Hola Cacho!
i jo que mai porto paraigües…