Torna l’al·lèrgia, es posa d’acord amb les setmanes feixugues i l’absència i la gent que parla poc i l’empenta de la truja aquesta que al metro es clava davant les portes i t’impedeix baixar a l’estació que volies. No sé (jo què sé!) si les portes del cel són giratòries. Em fan por. A vegades m’hi fico i no sé com sortir-ne. I faig voltes tontament.











